Ressaca

Tela amb la festa ahir! Em passo la pel•lícula mental de la nit i encara se’m escapa el riure! M’ho vaig passar genial. És ben bé que els millors dies/nits són aquells que no preveus i que agafes al vol. Va ser una mena de caixa de sorpreses que trobes per sorpresa: aquell ambient, el disseny, la gent... Visitaré aquesta web des d’on vaig descobrir la discoteca ben sovint. Mireu-la, hi ha una mica de tot i ens va feta a mida... http://www.disenoemergente.cl/

Art of selling!

El que fa la publicitat! Ahir m’arriba una dona que volia una cosa que no se’n recordava ben bé que era, només se’n recordava que a l’anunci hi sortia un noi saltant unes passeres al mar i que el seu fill li havia dit que allò ho volia. I ella, ni recordava què era.
De vegades poso en dubte l’ús de la publicitat. Ja sé que sense ella no es podria viure (i alhora mai es podrà viure sense ella, sempre n’existirà perquè no es pot controlar) però ens fa consumir d’una manera desmesurada, poc sostenible. Però és, sense dubte, una de les fonts actuals on més s’evidencia la creativitat. L’Elsa, que estudia publicitat, m’ha donat unes webs on hi ha penjats molts espots. En algun cal registrar-se, però val la pena. Si més no, per criticar de quina manera ens vénen les “necessitats”. www.publitv.com, www.publiartistas.com, www.latinspots.com

Tour

El meu cosí pijo-triomfador ha marxat una setmaneta de vacances. Ha fet un tour genial: Copenhaguen, Rotterdam, Bremen...M’explicava les seves aventures per allà i, sincerament, si m’hagués passat tot el que va passar-li a ell i amb el meu domini de llengües estrangeres...no torno.
Sempre està a la recerca que llocs alternatius i m’ha ensenyat fotos d’alguns llocs on va estar perquè almenys pugui conformar-me (o resignar-me). Mireu a quin hotel va estar! Totes les habitacions són diferents... http://www.hotelfox.dk/. Es veu que també va estar en una discoteca que s’anomena la discoteca sostenible. Allà està molt de moda, i la veritat és que no és un mal concepte: http://www.sustainabledanceclub.com/

Coses que passen

L’Aurea m’ha vingut a veure al pis. Ha tingut un moment de lucidesa i m’ha visitat. I jo encara corria amb pijama! La veritat és que m’ha fet il•lusió, però més per la relació d’amistat que per cap altra relació que tinguéssim. Suposo que també hi ha influït que dissabte conegués un tio...un tio que semblava tenir-ho tot. Però en realitat no en sé gaire res més que el seu mòbil (evidentment no li diré res a menys que ell doni senyals de vida)
Aparentment l’Aurea em venia a veure, però he llegit entre línies que volia que l’ajudés amb el disseny d’uns logos per l’empresa del seu pare. Intentant documentar-me via Internet he trobat unes webs que no tenen res a veure amb el tema ni tampoc entre elles, però que trobo que són ben interessants: http://www.esmaya.org/ i http://www.barcelonamedia.org/ . Coses que passen (i sort que passen!)